L’àudio que hem inclós és el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides:

Cuando murió en 1950 Adam Rainer medía 2.34 m, había crecido 1.16 m en sus años de adulto. En el libro Guinness de los récords aparece como la estatura mas variable.

1. Vaig a fer de ventre
2. Vaig a plantar un pi
3. Tinc una reunió amb el senyor Roca
4. He d’alliberar a Willy
5. Vaig a fer un exorcisme (sal de mi, sal de mi)
6. Vaig a tirar troncs al riu
7. Vaig a treure’m un pes de sobre
8. Vaig a despedir un amic de l’interior
9. Vaig a l’excusat
10. Sento la crida de la natura
11. Vaig a llençar el reciclatge
12. Vaig a proposar una sortida negociada al conclicte àrab-israelià
13. Vaig a posar un ou
14. (si vas molt apurat) Vaig a fer història en el món de la defecació
15. (si vas molt apurat) Vaig a que em practiquin una cesàrea
16. Vaig a alliberar hostatges
17. Vaig a fer un sudoku
18. He d’anar a pentinar-me, que m’estic pentinant a sobre
19. (en castellà) Voy a ver Chicago (chi-cago)
20. Vaig a marcar el territori
21. Haig de marxar que la tortuga treu el cap
22. Haig de marxar que m’està creixent la cua
23. Vaig a bombardejar Hiroshima
24. Tinc un marron que m’he de treure de sobre
25. Vaig a passar de l’abstracte a lo concret
26. Vaig a donar-li sabor al caldo
27. Vaig a fer fora el llogater
28. Vaig a exterioritzar el meu malestar
29. Vaig a llençar una boia
30. Vaig a treure el millor de mi
31. Vaig a monolitar
32. (moooooolt políticament incorrecte) Vaig a alliberar a Nelson Mandela
33. Vaig a encarregar un braç de gitano
34. Home a l’aigua!!!!
35. Vaig a buidar la paperera de reciclatge
36. Vaig a netejar las canyeries
37. He de resoldre un assumpte molt tèrbol
38. (mooooolt fastigós) Vaig a pentinar-me els péls del cul cap a fora
39. (només en castellà) Voy a hacer de tripas corazón
40. Vaig a treure el mal que porto dins
41. Vaig a calcular el meu Producte Interior Brut
42. Vaig a rescindir-li el contracte a Kakà
43. Vaig a arrugar la cara
44. M’està venint la inspiració

RAC 1: El món (divendres 6 de febrer de 2009)

La qüestió és que els mitjans d’Ós Bru són limitats però molt aprofitables, i si per assajar cal traslladar el matalàs de la meva habitació al rebedor de casa per tal d’optimitzar espai útil, doncs es fa.

Aviat comencen els assajos, i abans de que O Dragao acabi examens és necessari tenir preparat els fonaments per tornar mans a l’obra, i encara més si cal replantejar totes les cançons amb l’entrada del nou membre del grup, Feynman.

Feynman improvitzant mentres Showbiz fa una panoràmica de l’habitació tunejada.

ch.

Tot i així, i amb el record que menava al meu cap d’alguns dels seus anteriors treballs, com Water Curses EP (2008), Strawberry Jam (2007), Feels (2005) i Sung Tongs (2004), i el treball en solitari d’uns dels seus líders, Panda Bear amb Person Pitch (2007), me’l vaig posar a escoltar amb la convicció de què aquell disc seria un punt d’inflexió, no només de la història del pop, sinó també de la història de la música. I no va defraudar. Encara no havíem menjat el raïm de les 12 campanades i jo ja havia escoltat el millor disc de l’any 2009.

Benvinguts a la nova definició d’AMOR A L’ART.

El nou disc d’Animal Collective representa “rizar el rizo” del que ja va suposar Strawberry Jam -deixar el folk psicodèlic i reinventar el pop-, i en aquest cas la fórmula es perfecciona i aconsegueix amb èxit abastar amb aquest disc a la major part de públic (sobretot aquell públic que els feia insuportable l’estridència del seus anteriors treballs), tot això gràcies també pel fet d’haver canviat el segell discogràfic per Domino (Franz Ferdinand, entre altres) i permetre’n una millor distribució a nivell internacional.

I en dic -i en diuen- carrousel pop perquè escoltar l’últim disc d’Animal Collective és l’experiència més semblant a prendre un psicotròpic i passejar-se per un parc d’atraccions de qualsevol poble de l’Amèrica profunda i, si ja de per sí escoltar aquest grup és com escoltar els Beach Boys com si experimentessin aleshores una experiència amb el LSD, si més no, el que promet aquest disc és fer-nos somniar o, més ben dit, posar banda sonora als nostres somnis, amb cançons tan excel·lents com Are You Also Frightened.

Aquest disc és impensable analitzar-lo cançó per cançó, i a més, és una cosa que no m’acostuma a agradar de fer. Tot i així no es pot discutir, que My Girls i Brother Sport s’han convertit en himnes del pop d’avantguarda, i d’altres com In The Flowers, Are You Also Frightened, i Summertime Clothes entraran dins del subconscient i ens deixarem endur en somnis per les seves melodies celestes.

Animal Collective ja s’han convertit en un referent a seguir, i estic segur que grups com Radiohead i d’altres consagrats, ja estan veient com el seu pop-indie depressiu necessita una mica de sexe per a Tom Yorke un cop d’efecte notable.

Animal Collective són:  Panda Bear, Geologist, i Avey Tare.

http://www.myspace.com/animalcollectivetheband

http://www.myanimalhome.net/ (Official Site)

Posted by Showbiz

(via l’Escalé de la Discòrdia)

Info:

Novato. No és integrant de la familia Juan, tot i que va ser batejat com el 4t Juan fa uns mesos. Està a punt d’acabar la carrera (quina? endevina, si pren el pseudònim de Richard P. Feynman…). Toca la guitarra, fa veus i també toca instruments d’acompanyament i ambientals.

Fins aquí l’informe del dia. Anirem informant de les novetats i afegint informació extra sobre les idees i el món que envolta el grup properament.

Namaste